Normes de comportament

QUE HI HA?

Et sembla un passeig per la platja mentre veus uns ànecs que són a poca distància? Als Muntanyans, a Torredembarra, trobareu una platja verge que conserva les dunes de sorra, naturals i basses on durant l'any arriven  ocells de tots llocs per passar una temporada.
A més de gaudir d'un agradable passeig per la platja, hi ha una ruta curta per pasarel.les que t'aproparàn portaran als estanys on, si hi ha sort i depenent del moment de l'any, podríes arribar a veure flamencs

  
COM ARRIBAR: Per arribar a l'espai natural dels Muntanyans, cal anar a Torredembarra i seguir les indicacions al club de Marítim de Torredembarra i el barri de Clara. Cal tenir en compte que ha de travessar les vies del tren per arribar a la zona de platja. Es pot aparcar el cotxe entre el club i el pont.
L'inici de la pasarel.la està situat al costat d'un mirador de fusta situat a l'esplanada que trobareu un cop hagueu passat sota el pont. Abans d'iniciar el recorregut per la passarel·la, pujeu fins al Mirador, des d'on tindreu una bona vista a l'estany del sol (la primera es troba) i les dunes. Des d'aquí, només cal que seguiu les passarel.la · les que us portarà a fer una passejada curta però entretinguda pels estanys. La tornada es pot fer per la platja.

 
EL MILLOR MOMENT: hivern, tardor, primavera


MES INFORMACIÓ: Dificultat: Molt baixa

                                  Tipus: ruta circular

                                  Durada aprox: 25 minutsDistància aprox: 1,2 km
                                  Accessibilitat: tot l'itinerari es pot fer mitjançant unes passarel·les de fusta i d'aquesta manera es pot accedir amb cotxets i cadires de rodes. Només en el cas que voleu fer un recorregut circular, s'ha tornar a la platja, el qual dificulta el pas amb cadira de rodes o cotxets.

                                 Recomanacions: No hi ha cap zona d'ombra durant el recorregut, per això es recomana fer la ruta durant les hores de menys sol, encara i això es recomana portar gorra, sabatilles esportives i protecció solar

 

Informació

La zona de Torredembarra (35 ha) era una zona d'esbarjo degradada i bruta. Des de l'any 1992 gaudeix de protecció com a espai d'interès natural; s'hi va prohibir l'entrada de vehicles motoritzats, s'hi van definir uns itineraris i es va iniciar un procés de restauració.D'altra banda, la zona de Creixell (27 ha), el Gorg propiament dit, era l'estany més gran de tota la platja geogràfica, entre Torredembarra i Roda de Barà, on s'hi podien veure grups de flamencs. Des de l'any 2005 gaudeix de la mateixa protecció que la zona de Torredembarra, i les dues parts s'han unit per a formar la platja natural d'Els Muntanyans-Gorg (oficialment: EIN Platja de Torredembarra i Creixell). Tot i així, encara no s'ha iniciat el procés de restauració.

 

El clima és mediterrani temperat -hiverns suaus, estius calorosos i precipitacions més aviat escasses i de distribució irregular al llarg de l'any - amb una temperatura mitjana anual de 15,5º C. La mitjana de les mínimes de gener és de 5,5º C. La mitjana de les màximes de juliol és de 26º C. Les pluges anuals pugen a 569 mm de mitjana, amb mínims als mesos de febrer i juliol. Les dades provenen de l'estació de Torredembarra del Servei Meteorològic de Catalunya. El vent de llevant, procedent del mar i carregat d'humitat, és el responsable de la major part de les precipitacions. Les llevantades (temporals acompanyats per vents molt forts de l'est i, sobretot, del NE) solen portar pluges intenses que descarreguen molta aigua en pocs dies.Finalment, cal destacar les tamborinades d'estiu, molt corrents en les nostres latituds, amb sobtades tempestes provocades per núvols de desenvolupament vertical i acompanyades d'un important aparell elèctric, que originen pluges intenses, sovint acompanyades de calamarsades, en un interval de poc minuts o hores.

 

L'ecosistema de platja natural és un dels pocs que queden a la costa catalana, ja que la majoria d'aquesta s'han construit urbanitzacions i passejos per al gaudiment dels turistes. Els Muntanyans-Gorg és un espai privilegiat en aquest sentit, ja que conserva els seus valors naturals.A la zona més propera al mar trobem les dunes, petites muntanyes de sorra, fixades per les arrels de les plantes adaptades al medi sec i amb pocs nutrients. D'altra banda, tenim els estanys d'aigua salabrosa, una barreja d'aigua dolça (aqüífers i pluja) i aigua salada (mar). Així doncs, podem trobar una diversitat de flora i fauna adaptada a aquestes condicions que en pocs casos la trobarem en altres medis.La sorra de la platja encara és natural, gràcies a la conservació de les dunes i de la Posidònia, que actuen com un reservori de sorra.

 

Ornitofauna 
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
La progressiva desaparició d'altres espais naturals de característiques similars a la costa catalana han convertit els muntanyans de Torredembarra en un dels pocs llocs adients per al descans de les aus migratòries. D'altra banda, l'escassa extensió del terreny permet a l'ornitòleg o al curiós la fàcil observació d'aquestes aus, la qual cosa ha convertit l'indret en escola de naturalistes.Ardeids i espècies properesAquests ocells (relativament més fàcils d'observar gràcies a la seva mida), són migrants més o menys habituals: l'esplugabous (Bubulcus ibis) i el martinet blanc (Ergetta garzetta) s'observen cada cop amb més freqüència. Cada any hi ha alguna citació de flamenc (Phoenicopterus ruber), de bernat pescaire (Ardea cinerea) o d'agró roig (Ardea purpurea). Segons es pot conèixer, gràcies als exemplars anellats observats, generalment són migrants procedents de la camarga francesa o del delta de l'Ebre. També s'han pogut contemplar (per bé que més rarament) la cigonya (Ciconia ciconia), el martinet menut (Ixobrychus minutus) o el martinet de nit (Nycticorax nicticorax).
Ocells marins Es presenten especialment gavines i xatracs, i és fàcil l'observació d'espècies més pelàgiques (mascarells, corbs marins, baldrigues, gavots o frarets).

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Gavià argentat (Larus cachinnans)
Les gavines són el grup més abundós d'aus i hi romanen pràcticament durant tot l'any. Les quatre espècies de làrids més comuns (L. fuscus, L. michahellis, L. ridibundus i L. melanocephalus) acostumen a alimentar‑se en els aiguamolls o a descansar a la platja. Els xatracs i fumarells fan volades habituals sobre els aiguamolls o molt a prop de la platja, especialment els següents: Sterna sandvicensis, S. hirundo i Chlidonias nigra. Anàtids i altres Són nombrosos els anàtids que han estat citats a Torredembarra. Alguns són poc habituals, com el cigne mut (Cygnus olor), l'ànec cuallarg (Anas acuta), el bec de serra (Mergus serrator) o l'ànec fosc (Melanitta fusca). De forma molt més comuna, a l'hivern o a l'època de pas, es troben diversos exemplars d'espècies més comunes, com l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el xarxet (Anas crecca), l'ànec griset (Anas strepera) i l'ànec blanc (Tadorna tadorna).

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) S'ha comprovat la nidificació de l'ànec collverd (Anas platyrhyncos), de la polla d'aigua (Gallinula chloropus), de la fotja (Fulica atra) i del camallarga (Himantopus himantopus) aquest últim a causa del descens de la salinitat de l'aigua dels estanys.Limícoles Més d'una trentena d'espècies d'aquest grup s'han citat als aiguamolls de Torredembarra. Cal destacar la nidificació del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), tot i les dificultats que troba per l'allau de persones i vehicles que transiten per la seva zona de nidificació, que han malmès moltes de les seves postes. Són freqüents espècies com el corriol petit (Charadrius dubius), el camallarga (Himantopus himantopus) i la gamba roja (Tringa totanus).
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) Aquestes quatre espècies són els limícoles que es troben, amb quasi total seguretat, juntament amb el corriol gros (Charadrius hiaticula) i el bec d'alena (Recurvirostra avosetta) en èpoques migratòriesAltres individus, però, poden cercar aliment a l'espai, a la vora de la mar o al salicornar: la fredeluga (Vanellus vanellus), la xivitona (Actitis hypoleucos), el remena‑rocs (Arenaria interpres), les gambes (Tringa sp.), els tètols (Limosa sp.), els tèrrits (Calidris sp.), etc.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Rapinyaires El xoriguer comú (Falco tinnunculus) i l'aligot (Buteo buteo) són els rapinyaires diürns habituals. És fàcil observar‑los quan cacen, procedents dels llocs de cria propers. Al capvespre, també s'hi pot trobar el xot o sup (Otus scops) i el mussol (Athene noctua).Els rapinyaires no són els ocells més característics de l'espai que ens ocupa. Tanmateix, s'han citat el falcó cama‑roig (Falco vespertinus), l'arpella pàl.lida (Circus cyaneus), l'òliba (Tito alba) o mussol emigrant (Asio flammeus), entre d'altres.
Passeriformes i altres aus Aquest gran grup, amb nombroses espècies, és, potser, el més mal estudiat, segurament a causa de la seva menor espectacularitat i major dificultat d'observació. La manca d'un estudi sistemàtic amb anellament fa difícil de quantificar i qualificar aquest grup. S'esmenten, però, els aspectes més rellevants.Són molts els passeriformes amants de llocs humits i els seus insectes que els permeten alimentar‑se. Alguns nidifiquen entre els espessos salicornars: elrepicatalons (Emberiza schoeniclus), el trist (Cisticola juncidicis), el rossinyol bord (Cettia cetti), i també diverses espècies de boscarles (Acrocephalus sp.), tallarols, (Sylvia sp.), mosquiters (Phylloscopus sp.), papamosques (Ficedula sp.), orenetes (Hirundo sp., Delichon sp.), etc.Durant bona part de l'any, es poden trobar estols de caderneres, pinsans, gafarrons, verderols, pardals, merles, estornells, i altres aus. També la titella (Anthus pratensis), la cogullada (Galerida cristata), la cuereta torrentera o la blanca (Motacilla sp.).El blauet (Alcedo atthis), només a l'hivern i en escàs nombre (generalment, de pas), pesca en els aiguamolls. Les puputs (Upupa epops) hi són tot l'any, fins i tot com a hivernants. A l'estiu és fàcil veure el vol dels oriols o dels abellerols.

 

Insectes Dins de l'ordre dels lepidòpters, es pot destacar l'espècie Brithys crini sp. pancratii que quan és eruga depèn de les fulles dels llibris de mar per a alimentar-se. De l'ordre dels dípters es pot fer esment de dos gèneres habituals, el Chironomus i l'Stratiomys o mosques d'armadura. Dels odonats destaca l'espècie Anax imperator per ser la més gran d'Europa i dels coleòpters els gèneres Tentyria sp i Pimelia sp. Entre els himenòpters cal destacar les vespes dels sorrals (Ammophila sp) i, paràsites d'aquestes, destaquem la Dasylabris maura, una espècie d'abella, les femelles de la qual no tenen ales. Sens dubte, l'insecte més espectacular és la formiga lleó (Myrmeleon formicarius). Aquesta espècie gaudeix de protecció legal internacional.

Stratiomys potamida

Pimelia sp

Mamífers

Ratapinyada pipistrel·la o ratapatxet (Pipistrellus pipistrellus)Com a mínim hi ha una vintena de mamífers que viuen a l'espai. Classificats per l'alimentació tenim:

Herbívors: una alta població de conills (Oryctolagus cuniculus) a causa de la falta de depredadors. També cal destacar els talpons (Microtus duodecimcostatus).

Omnívors: es pot trobar la rata comuna i la negra (Rathus norvegicus i Rathus rattus respectivament).a més del ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), ratolí casolà (Mus musculus) i ratolí de camp (Mus spretus).

Insectívors: l'eriçó clar (Atelerix algirus), trobat diversos cops aixafat a la carretera i a la via del tren. La musaranya comuna (Crocidura russula) i musaranya nana (Suncus etruscus). De les 9 espècies de rat-penat es poden destacar les espècies: ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum), el ratpnat orellut gros (Myotis myotis), el ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus) i la ratapinyada pipistrel·la o ratapatxet (Pipistrellus pipistrellus).

Carnívors: d'aquest grup només tenim unes cites aillades. S'han vist guineus (Vulpes vulpes), s'han trobat rastres de la geneta o gat mesquer (Genetta genetta), de la mostela (Mustela nivalis) i petjades de Porc senglar (Sus scrofa)

Ratapinyada pipistrel·la o ratapatxet 

Flora

De forma general s'hi distingeixen dos grans grups de comunitats costaneres: les comunitats arenícoles, que viuen en un medi relativament sec o poc salat, i les comunitats halòfiles, adaptades a ambients humits molt salats. Entre els dos extrems es troba una gradació en les condicions ecològiques que permet l'establiment d'un gran nombre de comunitats intermèdies entre les dunes i els salobrars.
Comunitats arenícoles Les platges de sorra fina, com la de Torredembarra, constitueixen un substrat molt difícil de colonitzar per part de la vegetació. El medi arenós, sense coherència, es caracteritza per no retenir ni l'aigua de pluja ni l'aigua de mar, per la qual cosa presenta una aridesa permanent alhora que una salinitat edàfica molt baixa o quasi nul.la. Altres característiques són la mobilitat del substrat, a causa de la manca de cimentació, i la freqüència de vents que actuen abrasivament sobre les plantes.Les comunitats observades pertanyen totes elles a la classe Ammophiletea, que comprèn les associacions arenícoles de sorrals costaners. Comunitats de duna Borró (Ammophila arenaria)A partir del nivell on les ones ja no arriben sinó excepcionalment, es troba la comunitat de jull de platja (Agropyretum mediterraneum), que en el cas de Torredembarra està dominada per l'esporobol (Sporobolus pungens); i en són espècies característiques la mànsega marina (Cyperus capitatus), la lleterassa (Euphorbia peplis), la campaneta de mar (Calystegia soldanella) i Elymus elongatus.Localitzada al capdamunt de les dunes, es troba la comunitat de borró (Ammophiletum arundinaceae), amb una important funció en la fixació de la sorra. L'espècie dominant és el borró (Ammophila arenaria ssp. arundinacea), acompanyada del melgó marí (Medicago marina) i l'equinòfora (Echinophora spinosa), i tot sovint s'hi troba el lliri de mar (Pancratium maritimum).

Borró (Ammophila arenaria)

Comunitats de rereduna En augmentar la distància al mar, les sorres s'estabilitzen, les dunes de primera línia protegeixen contra el vent del mar i, darrere seu, la vegetació compta amb condicions més favorables per evolucionar. Juntament amb la sorra s'acumula una major fracció de sediments argil.losos que fan més apte el substrat i la vegetació s'hi instal.la densament. Aquí es troba la comunitat de credeueta marina (Crucianelletum maritimae), constituïda per arbusts nans i herbes perennes. En són característiques la credeueta (Crucianella maritima), l'ungla de gat (Ononis natrix ssp. ramosissima), el timó marí (Teucrium polium ssp. polium), l'escablosa marítima (Scabiosa atropurpurea), la silene de platja (Silene micaensis), la lleterassa (Euphorbia terracina), Pseudorlaya pumila, Erodium laciniatum i Cutandia maritima. Al rereduna de Torredembarra abunda la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta), la qual determina una subassociació d'aquesta comunitat (Crucianalletum maritimae subass. thimelaeetosum hirsutae).
La platja de Torredembarra té molt poc pendent i presenta zones baixes entre les dunes per on entren les onades quan hi ha tempesta. Això origina petites llacunes litorals més o menys efímeres que en assecar‑se deixen dipòsits de sals en el sòl. Aquí s'instal.la la comunitat de jonquera amb cesquera (Eriantho Holoschoenetum australis), si bé no del tot ben representada ja que la cesquera (Saccharum ravennae) hi és absent. En canvi, es troben abundantment el jonc boval (Scirpus holoschoenus), que fa petits claps rere les dunes, i la pastanaga borda (Daucus carota subsp. maritimus).

Calystegia soldanella (Campaneta de mar)

Comunitats nitròfiles de platja i rereduna Tot i que la zona dels muntanyans de Torredembarra és representativa pel que fa a les comunitats de duna i rereduna del litoral tarragoní, aquestes no han estat exemptes d'una certa incursió de plantes arenícoles nitròfiles, les quals s'han desenvolupat d'acord amb la seva proximitat a la zona d'accés del barri marítim. Aquesta comunitat anomenada de cascall marí (Hypochoerido‑glaucietum flavi) està representada per espècies força freqüents com la barrella punxosa (Salsola kali), el cascall marí (Glaucium flavum) i el rave de mar (Cakile maritima), i substitueix totalment o parcialment la comunitat de credeueta marina.
Comunitats halòfiles Al voltant de les llacunes salobres de darrera la platja, sobre sòls més argil.losos, compactes i molt salins, es troben les comunitats vegetals que presenten un major grau d'halofília. Es caracteritzen en general per una minsa diversitat d'espècies, les quals estan molt ben adaptades a resistir altes concentracions de clorurs, ja sigui mitjançant l'acumulació de sals en els seus sucs cel.lulars per afavorir la captació d'aigua (fet que els confereix un aspecte crassulaci), com és el cas de la salicòrnia, ja sigui amb la presència de glàndules excretores de sals.
El salicornar subarbustiu de salicòrnia fruticosa o cirialera vera (Arthrocnemetum fruticosi inuletosum crithmoidis) s'estén des de la via del tren fins al rereduna. Presenta l'aspecte d'una brolla suculenta, força densa i d'uns 50 cm d'alçària. Aquesta comunitat està bàsicament integrada per higrohalòfits com la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), la salsona (Obione portulacoides) i allí on els clorurs són més abundants apareixen també els limòniums (Limonium oleifolium). Entre el salicornar també apareix una crosta negra de cianobacteris en les zones entollades que a l'estiu s'assequen.
Sobre sòls salats, argilosos i molt menys humits que els del salicornar, els higrohalòfits són desplaçats per altres espècies menys suculentes, tot i que estan molt ben adaptades a resistir els clorurs: els limòniums (Limonium girardianum i Limonium oleifolium) i el donzell marí (Artemisia caerulescens subsp. gallica) hi són abundants, cosa que determina una comunitat de limònoiums i donzell marí (Artemisio-Limonietum virgatii), la qual en tenir també la presència de la salsona (Obione portulacoides), la considerem com la subassociació Artriplicetosum portulacoidis.
Més a prop de les dunes, la fracció sorrenca del sòl s'incrementa i l'argil.losa disminueix; això implica una menor retenció de sals en el sòl i les espècies estrictament halòfites com les del salicornar o les comunitats de limòniums són substituïdes per joncs i altres plantes junciformes, i es constitueixen les anomenades jonqueres halòfites, que en la zona que ens ocupa es presenten com un prat bastant dens de plantatge crassifoli (Plantago crassifolia) amb Centaurium tenuiflorum i sobretot jonc marítim (Juncus acutus). El conjunt dóna lloc a la comunitat anomenada jonquera amb plantatge crassifoli (Schoeno‑Plantaginetum crassifoliae plantaginetosum).
En algunes taques de sòl nu arenoargil.lós, bastant salí, a l'epòca de les pluges de primavera (que provoquen un rentat del perfil superior de sòl), s'hi desenvolupa una comunitat de petits teròfits de vida curta que només apareix a la primavera i principis d'estiu. Aquesta associació, Junco minutuli-Parapholidetum filiformis, pertanyent a la classe Saginetea maritimae, ha estat descrita per primer cop als Muntanyans de Torredembarra, i està constituïda per espècies que acaben el seu cicle vital abans de les fortes calors i de la sequera de l'estiu, quan el sòl té la màxima concentració de clorurs.Són característiques de l'associació les espècies següents: Parapholis filiformis, Juncus bufonius (alguns autors consideren que la varietat que trobem aquí és una espècie diferent anomenada Juncus minutulus), Sagina maritima, Hymenolobus procumbens i Spergularia bocconi.

Limonium girardianum

Scabiosa atropurpurea (escablosa marítima)

Fongs

Podem trobar fins a 12 espècies diferents de fongs. D'aquests, la majoria d'ells formen simbiosi amb plantes com el borró (els fongs micorrízics), i a més de poder sobreviure ho faran en millors condicions. Els fongs micorrízics són un dels factors més importants pels quals les dunes es poden estabilitzar. Es poden trobar fongs des de formes esfèriques com les del gènere Peziza, fins les formes típiques de la Psathyrella ammophila amb barret de vora els 22 mil·límetres de diàmetre i color bru clar.